El Sant Pol remunta dos gols i guanya (2-3) en el camp del Turó de la Peira en un extraordinari partit
El Sant Pol remunta dos gols i guanya (2-3) en el camp del Turó de la Peira en un extraordinari partit
El Sant Pol remunta dos gols i guanya (2-3) en el camp del Turó de la Peira en un extraordinari partit
El Sant Pol remunta dos gols i guanya (2-3) en el camp del Turó de la Peira en un extraordinari partit

El Sant Pol remunta dos gols i guanya (2-3) en el camp del Turó de la Peira en un extraordinari partit

Els santpolencs trenquen una mala ratxa de resultats fora de casa i es mantenen en els primers llocs.

Certament, el petit i entranyable camp municipal del barri del Turó de la Peira de Barcelona no semblava l'escenari més propici per acabar amb la mala dinàmica de resultats fora del Sot de Bagueny. El Sant Pol visitava un dels equips que cada temporada és aspirant fixe a l'ascens i que a casa és un rival temible. A més, era d'esperar que el rival sortiria encara amb més ganes per treure's de sobre el disgust de la derrota inesperada en l'última jornada contra el Montcada, que havia frenat la progressió que portaven des de feia mesos.

Sebas Marteles va posar de sortida a Sergi Andrés a la porteria; Coll, Conesa i Vallejo en defensa; Ju Sauleda i Víctor Barragan, novetat en l'onze inicial, a les bandes; Gras, Borja i Feliu al mig i Pacheco i Gio en punta.

Els del Turó de la Peira van sortir al partit com màquines. Amb molta intensitat, guanyant totes les pilotes dividides i trobant fàcilment espais a l'esquena de la defensa santpolenca. En els primers minuts, els puntes locals, Carlos Gracia, màxim golejador de la categoria, i David Baulí, davanter molt experimentat fitxat en el mercat d'hivern, van disposar de clares ocasions que no van ser gol per ben poc.

Quatre gols a la primera part

En camps de dimensions tan reduïdes com els del Turo de la Peira, entre la línia lateral de l'àrea gran i la de la banda amb prou feines hi ha dos metres, els serveis de banda es converteixen en una arma perillosíssima. Justament en el minut 7, un 'out' el pentinava un jugador local sobre el punt de penal per a què Baulí rematés la pilota al fons de la porteria de Sergi Andrés. Gairebé sense temps per reaccionar, de nou una pilota penjada dins l'àrea santpolenca arribava a un enxufadíssim Baulí que, amb un xut una mica afortunat, feia el 2 a 0. I encara no s'havia arribat al primer quart d'hora de partit. Les coses no pintaven bé per als santpolencs que, a més, veien com uns instants més tard s'havia de retirar per una lesió al turmell, Adrià Pacheco.

Sense temps per escalfar-se, Waggeh entrava al camp en el lloc de Pache. I el que són les coses del futbol; un canvi motivat per un fet desafortunat passava a revolucionar el joc i a modificar radicalment el guió del partit. No feia ni dos minuts que el recent incorporat era sobre el camp que aprofitava una badada de la defensa local per plantar-se per velocitat sol davant de l'immens porter del Turó de la Peira, Ivan Cortés, per batre'l per baix. Un gol que ficava al Sant Pol en un partit que tenia molt coll amunt. I deu n'hi do si l'hi va ficar que, sis minuts més tard, de nou Waggeh, exhibint una de les seves acceleracions per la banda, centrava des de la línia de fons per a què Víctor Barragan, que seguia la jugada, fes l'empat a 2. Era el primer gol de l'ex de la Guineueta des que és a Sant Pol.

Amb l'empat al marcador, al Turó de la Peira li van començar a entrar tots els dubtes. No els sortia res del que fins feia uns minuts per a ells havia estat com bufar i fer ampolles. Per contra, el Sant Pol començava a dominar la situació amb el seu joc característic de possessions llargues de pilota i buscant als puntes, sobretot a Waggeh que indiscutiblement tenia una tarda inspiradíssima.

Un Sant Pol més segur de si mateix s'imposa

Amb l'empat a dos s'arribava al descans. Veient les cares dels jugadors camí dels vestidors era fàcil deduir l'estat anímic dels dos equips. Els del Turó de la Peira es feien creus de com, en un no res, havien dilapidat, ja no només l'avantatge en el marcador, sinó la superioritat que havien imposat en el primer quart d'hora. Per la seva banda, als jugadors del Sant Pol se'ls notava amb la moral pels núvols.

En l'inici de la segona part, el Turó de la Peira va sortir amb la intenció de recuperar el domini del joc. En algunes fases ho va aconseguir, però a diferència del primer temps, ara al davant hi havia un equip més ben posicionat, molt segur en defensa i que, quan passava de mig camp, ho feia amb perill. A mesura que corrien els minuts, el partit es va anar igualant. Així, en el 55, una llarga jugada d'atac santpolenca provocava un embolic dins l'àrea local que Waggeh resolia amb la punta de la bota fent el 2 a 3. Era un premi merescut a la capacitat de lluita i reacció de tot l'equip que, després de l'inici nefast de partit, mai no va abaixar els braços.

Com era d'esperar, amb el marcador en contra, el Turó de la Peira va llançar-se desesperadament a l'atac. I com que les dimensions del camp del Turó no convida massa a jugar per les bandes, en situacions d'emergència com les que tenien els locals, el panorama no era altre que forçar un constant bombardeig de pilotes buscant alguna rematada de cap o un rebot afortunat. El Turó de la Peira es va fer un tip de provocar córners i 'outs', alguns d'aquests tan perillosos com els llançaments des de la cantonada. Van ser minuts no aptes per a seguidors santpolencs que pateixin del cor.

Però els Coll, Conesa, Vallejo i Montero, els alts de l'equip, es van fer un fart de treure pilotes i guanyar duels amb els rivals. A més, sense cometre la més mínima errada, amb una excel·lent col·locació i constants anticipacions als davanters. I quan això no era suficient, apareixia Sergi Andrés de qui hem de destacar una fantàstica estirada a l'escaire per treure amb la punta dels dits una pilota que entrava després del llançament d'una falta des de la frontal de l'àrea. En l'única que Sergi no hi va arribar, va aparèixer el travesser que, aquest cop sí, es va vestir amb els colors del Sant Pol retornant al camp un extraordinari xut des de fora de l'àrea.

Trenquen una mala ratxa

Fins al final, l'equip va saber lluitar, patir i també defensar-se amb la pilota als peus. El xiulet final de l'àrbitre va fer esclatar d'alegria als jugadors que veien com per fi es trencava una ratxa de no guanyar fora de casa, l'última vegada va ser el 16 de novembre a Premià, i també la dels incondicionals santpolencs que estan acompanyant a l'equip aquesta temporada en els desplaçaments.

Al marge d'aquesta alegria col·lectiva, també n'hi va haver una més personal. I és que en els últims minuts va reaparèixer Dani Viñuela. Una molt bona notícia per a ell i per a l'equip. Aquesta alegria contrastava també amb el disgust per la lesió de l'Adrià Pacheco que va marxar del camp amb el turmell lesionat.

La victòria de dissabte permet al Sant Pol donar un cop de puny sobre la taula per demostrar que, en contra del que alguns dels seus rivals ja pensaven, no ha desistit d'estar en les posicions d'ascens d'aquí a final del campionat. Pel que s'està veient en les darreres jornades, les forces estan cada cop més igualades i qualsevol cosa és possible. De moment, amb la victòria davant del Turó de la Peira, el Sant Pol ha pogut redreçar el rumb per mantenir-se entre els favorits a la cursa per l'ascens. El pròxim obstacle serà el Masnou, un club que també arriba aquest 2020 als cent anys. Diumenge, per tant, al Sot de Bagueny, duel de clubs centenaris.