50 anys d'un partit històric

50 anys d'un partit històric

L’1 de març de 1970, l’At.C. Sant Pol va derrotar contra pronòstic a l’equip més fort del Grup I de la Segona Categoria Regional, el Girona B. El resultat final va ser 1 a 2. El club recordarà aquesta efemèride diumenge al sot del Bagueny durant el partit entre l’equip amateur i el Tordera, enfrontament de Tercera Catalana.

Aquest diumenge, 1 de març, se celebra el 50è aniversari de la victòria en futbol de l’At.C. Sant Pol contra el Girona B, en un enfrontament de Segona Regional. Aquell 1 de març del 1970 el Sant Pol guanyava 1 a 2 a l’equip més fort de la categoria, en la segona temporada dels santpolencs a Segona Regional. El club celebrarà aquesta efemèride diumenge al camp de Sot del Bagueny aprofitant el partit de l’equip amateur contra el CF Tordera, a partir de les 11.45 hores.

1 de març de 1970

Era la segona temporada del Sant Pol a Segona Regional després que un grup de socis aconseguissin refer un club que a finals dels anys 60 es trobava en plena crisi. Es van recuperar jugadors santpolencs, de molt bon nivell, que anys abans havien marxat a altres clubs. Amb el lideratge de Francesc Nualart “Falca” es va construir un equip que feia molt de goig i que amb bons resultats i un futbol vistós va fer retornar l’entusiasme entre els aficionats.

En les primeres temporades, les millors d’aquesta nova etapa, l’equip va competir en el grup de la zona de Girona on hi havia clubs molt potents, alguns amb una llarga història al darrera. Un d’ells era el filial del Girona que en aquells anys tenia el seu primer equip a la tercera divisió. En aquest filial que es va enfrontar al Sant Pol aquell 1 de març hi havia jugadors que es preparaven per fer el salt a les categories professionals.

En les temporades que el Sant Pol va estar en aquest grup de Girona sempre es va moure per la part alta de la classificació però mai, tot i que algun cop ho va tenir a tocar, va tenir la possibilitat de fer el salt a la Primera Regional que en aquells temps ja era una categoria de primeríssim nivell.

L’interès que despertava l’equip i per suposat aquell partit al camp de líder va fer que es desplacés a Girona acompanyat de dos autocars de seguidors. El partit es va jugar per la tarda a l’antic camp de Vista Alegre. Es va disputar després d’un Figueres-Nàstic de Tercera Divisió que, circumstancialment, es jugava a Girona perquè l’equip figuerenc tenia el camp clausurat per una sanció. El partit es va disputar amb llum artificial, una novetat per a la majoria de jugadors santpolencs.

Francesc Nualart va fer jugar a Manel Sauleda a la porteria, Liso Mansachs, Aleix Tornamorell, Jordi Sagristà i Emili Lleuger a la defensa. Un mig del camp ambRicard Bachs, Enric Roig, Josep Maria Tarridas i Jordi Roura i amb Ramon Saltó en punta mentre que a Pere Tarridas, habitualment mig, el va posar de fals extrem per reforçar la mitja. Una novetat i també sorpresa respecte a les alineacions habituals que feia el Sant Pol. El mateix Pere Tarridas reconeix encara avui que va quedar parat quan es va veure amb l’onze a l’esquena i que, d’entrada, la decisió no li va fer gens de gràcia. Vist com va anar el partit està clar que la tàctica va ser encertada. En Francesc Nualart era un estudiós del futbol. Més d’un cop havia pres decisions com les de Girona. Certament tothom el recorda com un innovador que sovint sorprenia als rivals, alguna vegada fins i tot als seus propis jugadors, amb plantejaments gens habituals en el futbol regional d’aquells temps. Diuen que s’inspirava en els grans equips de l’època com la Juve, o les seleccions del Brasil, Anglaterra o Alemanya.

Segurament el seu plantejament va ser una de les claus de l’èxit aquella tarda a Girona però tothom que era al partit coincideix que un dels principals responsables de la victòria va ser en Manel Sauleda i la seva extraordinària actuació sota pals. Ho va aturar tot i va permetre que els primers 45 minuts acabessin sense que es mogués el marcador.

En el descans, aquella era la primera temporada en que ja es podien fer canvis, Emili Lleuger es va quedar en el vestidor i en el seu lloc va entrar en Josep Brunet, “Bruno”. En la segona part els santpolencs es van estirar una mica. En una jugada aïllada d’atac van forçar un córner. L’Enric Roig es disposava a llançar-lo i va veure que a l’àrea, per una possible rematada, només hi havia en Saltó i en Bruno envoltats de gironins. Va mirar cap a mig camp i va veure acostar-se a la frontal de l’àrea en Josep Maria Tarridas. Com qui no vol la cosa, Roig li va enviar la pilota i aquest, tal com venia i amb la cama esquerra la va engaltar fent-la entrar per l’escaire. Un gol de cine, en paraules de l’Enric Roig. Era el primer gol que en “Tarridetes” feia amb la cama esquerra des que de nen es va calçar unes botes.

Amb el gol en contra, el Girona es va posar les piles i va poder empatar. Però a poc d’acabar, Ramon Saltó, amb el cap, no podia ser d’una altra manera, feia el 1 a 2. Al final, eufòria entre els aficionats santpolencs que van saltar al camp per abraçar els seus jugadors. I és que abans això es podia fer. Per cert, en aquell partit els jugadors van poder vestir els color blanc-i-vermells. Van ser els del Girona els que, tot i jugar de locals, es van canviar d’equipació. Després de la dutxa, viatge de tornada amb parada obligada a Cal Gras, a tocar de Tordera, per un berenar-sopar més que merescut.

Per cert, els directius del Figueres que van veure una estona del partit els va faltar temps per trucar l’endemà al Sant Pol demanant preu per fitxar a en Manel Sauleda.

La foto de la alineació d’aquell partit va ser publicada dies més tard per la premsa esportiva de Barcelona per destacar que tots els jugadors de l’equip eren del poble. Un fet aquest que va suposar que el Sant Pol guanyés durant molts any un premi econòmic que donava la Federació Catalana als clubs que tinguessin més jugadors del poble en els seus equips. En això el Sant Pol, en aquella època, no tenia rival.

Text: Arxiu Municipal de Sant Pol.

Foto de l'equip.
Alineació del A. C. Sant Pol aquell dia. Font: At.C. Sant Pol

Aquí podreu veure un vídeo amb els testimonis d’aquell partit històric: